Jo sóc aquella joguina que un dia et va fer somriure, qui et vigilava quan
dormies.
Jo sóc l’escalfor de les teves mans quan m’abraçaves.
Jo sóc el teu amic que t’escoltava quan t’angoixaves.
Jo sóc qui ha patit dolor per tot el meu cos, la que crida en soledat
perquè ja no la vols.
Jo sóc aquell que plora mentre tu rius.
Jo sóc qui tasta la pols de sota el llit.
Jo sóc la joguina que mai vol ningú.
Jo sóc l’oblit.
Dayana i Sílvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada